cicle d'espiritisme popular 

tardor 2026

El Front Espiritista presenta el Cicle d'espiritisme popular – Tardor 2026, un cicle de trobades obertes que recuperen la memòria de l'espiritisme popular, feminista i llibertari a Barcelona. A través de converses, recorreguts i espais de trobada, el cicle convida a pensar col·lectivament les relacions entre l'invisible, la memòria i les formes d'organització col·lectiva, però també a imaginar què podria significar avui reprendre una tradició política interrompuda. 

El Front Espiritista neix del desig de reconèixer-nos en una genealogia política que també és la nostra. Una història que no només va ser perseguida, sinó també progressivament esborrada per la desmemòria i relegada als marges dels relats sobre els moviments populars i revolucionaris. Recuperar-la és reconèixer-nos hereves d'aquelles espiritistes que van imaginar altres formes d'emancipació, de suport mutu i de relació amb les seves mortes.
 

sessions

5 novembre de 18:30h a 20h | La Escocesa

Multiplicar les armes, imaginar arsenals: espiritismes i altres insurgències. Conversa amb Lior Zalis.

Què poden fer els esperits en una revolució? Una conversa amb Lior Zalis per explorar les aliances entre les vives i les mortes, les pràctiques espirituals i les lluites d'emancipació. De l'espiritisme popular català a les insurgències afroatlàntiques, una invitació a pensar la comunicació amb l'invisible com una forma d'organització política, una tecnologia de resistència i una manera de multiplicar les forces amb què imaginar i transformar el món.

Activitat pública i gratuïta sense necessitat d’inscripció prèvia

8 de novembr d'11h a 13:30h | La Escocesa

Els rastres de l’invisible. Deriva/ruta de memòria i espiritisme feminista al Poblenou amb Dolors Marín. 

Una deriva pels carrers del Poblenou de la mà de la historiadora Dolors Marín, resseguint les empremtes de l'espiritisme, els sants populars i altres formes de relació amb l'invisible que van travessar les lluites obreres, feministes i llibertàries. Una contra-cartografia espectral de la Barcelona popular que ens convida a llegir la ciutat a través de les seves absències i a explorar la seva història paranormal. Quins fantasmes continuen habitant els seus carrers? Quines reivindicacions polítiques arrosseguen? Quines insurreccions del passat encara esperen ser completades?

Activitat pública i gratuïta amb inscripció prèvia enviant un mail a esperitcritic@proton.me. Veniu puntuals per a sortir juntes a la deriva.
 

1 de desembre de 18:30h a 20h | Biblioteca Pública Arús 

La memòria de l’altre costat. Recorregut per la història i la documentació espiritista, feminista, llibertària i obrera de la Biblioteca Pública Arús. 

Visita a la Biblioteca Pública Arús per descobrir de prop les revistes, les publicacions i altres documents vinculats a l'espiritisme popular i les seves connexions amb les lluites emancipadores. Una trobada col·lectiva amb materials que han travessat el temps i la censura: papers que han passat de mà en mà, que han sobreviscut a les persones que els van escriure i que encara conserven, inscrits en la seva pròpia materialitat, els futurs radicals que un dia van imaginar.

Activitat pública i gratuïta amb inscripció prèvia. En breu pasarem el formulari d'incripció. Si tens dubtes sobre l'activitat, escriu a esperitcritic@proton.me 

bios

Aïda E. Borràs (el Vendrell, 1994) és criminòloga especialitzada en estudis de gènere, investigadora i creadora. La seva pràctica se situa entre la recerca, l’arxiu, la memòria, la mediació cultural i la creació artística, amb especial interès pels mecanismes que produeixen, administren i interrompen la transmissió de les memòries col·lectives. Treballa amb genealogies dissidents, absències i formes de transmissió intergeneracional, entenent l’arxiu com un espai polític de fricció i continuïtat. La seva pràctica busca descentrar el subjecte humà viu com a únic productor de món, explorant l’agència de les mortes, les restes, els arxius i les materialitats del territori en la configuració del present. Ha rebut el Premi Art Jove Creació 2024 amb una voluntat anticipada, presentada a la Mostra FemArt 2024–2025, i ha participat en el programa Emergêncies.7 de FemArt (Ca la Dona). Actualment desenvolupa el projecte futurs anteriors i imaginació política: l’espiritisme català com a brúixola emancipadora, amb una Beca d’Investigació Artística Barcelona Crea – La Escocesa i en el marc de la Convocatòria d’Arts Visuals Miquel Casablancas 2026, en la modalitat d’investigació.

Dolors Marín Silvestre (L'Hospitalet de Llobregat, 1957) és historiadora, docent i doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, i una de les principals especialistes en la història de l'anarquisme, els moviments llibertaris i el feminisme obrer a Catalunya. La seva recerca ha estat fonamental per recuperar la memòria de les dones espiritistes i lliurepensadores, especialment amb Espiritistes i lliurepensadores. Dones pioneres en la lluita pels drets civils (2018), obra de referència sobre l'espiritisme com a moviment d'emancipació política, cultural i feminista, ampliada posteriorment en castellà amb Visionarias, librepensadoras y espiritistas. Mujeres pioneras de las luchas sociales (1830–1931) (2025). Entre les seves publicacions més recents destaquen Clandestinos. El maquis contra el franquismo, 1939–1975 (reedició ampliada, 2026) i Dones de foc. Internacionalistes a Catalunya (1936–1939) (2026). Compagina la recerca històrica amb la docència, l'escriptura i el comissariat de projectes culturals.

Lior Zisman Zalis (Rio de Janeiro, 1992) és investigador i doctor en Sociologia per la Universidade de Coimbra, amb un màster en Estudis Comparats per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i graduat en Dret per la Pontifícia Universidade Católica do Rio de Janeiro (PUC-Rio). Ha estat investigador al MoMA/Cisneros Institute i becari del programa Crossroads Community Stories de la Universitat de Princeton. Ha participat en el Programa d’Estudis Independents del MACBA i ha rebut el Premi Miquel Casablancas 2026 en la modalitat d’Investigació. El seu treball explora les relacions entre pràctiques espirituals, materialitat i acció política, amb especial atenció al paper de les entitats i els objectes de poder en contextos de revolta i insurgència a l’Amèrica Llatina i el Carib. Ha col·laborat amb el MACBA, Hangar i La Escocesa, i ha publicat assajos a MoMA Post, Terremoto, La Escuela, Umbigo i L’Internationale.

La Biblioteca Pública Arús (Barcelona, 1895) és una biblioteca especialitzada en moviments socials, anarquisme, maçoneria i lliurepensament. Fundada gràcies al llegat de Rossend Arús i Arderiu, republicà federal, lliurepensador i maçó, va néixer amb la voluntat de facilitar l'accés al coneixement i contribuir a l'educació de les classes populars. Els seus fons documentals constitueixen un testimoni privilegiat de les cultures polítiques i els moviments emancipadors dels segles XIX i XX, amb publicacions i materials que permeten resseguir les connexions entre espiritisme, republicanisme, feminismes i moviment obrer. Actualment és un espai de referència per a la investigació històrica i la recuperació de genealogies polítiques i culturals dissidents.

Aquest cicle forma part de la investigació “Futurs anteriors i imaginació política. L'espiritisme català com a brúixola emancipadora”, d'aïda e. borràs, desenvolupada gràcies al suport d'una de les Beques d'Investigació Artística Barcelona Crea – La Escocesa 2026 i seleccionada a la Convocatòria d'Arts Visuals Miquel Casablancas 2026 en la modalitat d'investigació.

Si tens alguna necessitat o pregunta en relació a l'accessibilitat d'aquesta activitat, visita la nostra pàgina d' "accés a La Escocesa" fent clic aqui