ficcions per a després d'una vida

laboratori de creació especulativa entorn de la mort a càrrec d'Inés Plasència Camps

D'igual forma que el paradís cristià es va desenvolupar com una ficció orientada a l'exercici del control social i econòmic per part de l'Església, les creacions literàries, artístiques i cinematogràfiques contemporànies sobre el que ocorre després de la mort reflecteixen un ordre polític i uns marcs afectius concrets. Allò que imaginem per als qui, individual o col·lectivament, hem perdut, reprodueix una visió del món en termes de justícia, reparació o reconciliació que integra el dol en un futur que, volem pensar, està per escriure. Es tracta d'un exercici per a donar-los un espai de continuïtat a les nostres mortes en la seva nova forma, però també d'utopia i denúncia, perquè la violència de moltes morts no ens deixa tancar les seves històries.

En aquest laboratori explorarem possibilitats de creació visual i d'escriptura per a especular sobre els nostres dols i les nostres pors i imaginarem amb exemples i amb els nostres propis projectes com podria ser la mort i com podrien parlar-nos les nostres mortes. No perquè creguem que això és el que “de veritat ocorre” sinó per tot el que ens ofereix la ficció com a forma de pensament. Recuperar el relat és un exercici de dol conscient, que manté viu el desig dels qui ja han marxat, retornant-nos una agència sobre el dol i la mort que sovint se'ns nega.
 

bio

Inés Plasència Camps és comissària, investigadora i docent. Actualment, és professora associada en la Universidad Autónoma de Madrid i en la Duke University a Madrid. Les seves principals línies de recerca són les arts visuals i la cultura visual del colonialisme i les seves continuïtats, aplicats a debats, preguntes i maneres de qüestionar críticament la contemporaneïtat. En l'actualitat, l'exploració de la por i la mort a través de les pràctiques artístiques i culturals contemporànies se situa en el centre del seu treball.

DU-DA és un col·lectiu de mediació, recerca i producció artística. Morir Guay neix en 2019 gràcies a la beca de La Escocesa, i va donar com a resultat el llibre Morir guay. Voces y relatos para no tener miedo. Aquesta línia de recerca entorn dels discursos i protocols imperants sobre la mort i les seves contra-relats, s'articula al voltant d'una sèrie d'experiments metodològics que parteixen de la hipòtesi que si creem un espai cuidat per a trencar el tabú al voltant de la mort, podem iniciar un canvi de paradigma per a potenciar la sobirania i l'ecologia en el morir. +info

Aquesta activitat forma part del programa de Esto también pasará, un espai d'encreuament entre art, pensament i experimentació entorn de la ciclicitat de la vida i la mort impulsat pel col·lectiu DU-DA.

Si tens alguna necessitat o pregunta en relació a l'accessibilitat d'aquesta activitat, visita la nostra pàgina d"accés a La Escocesa" fent clic aqui