resolució

Convocatòria de beques de recerca artística Barcelona CREA - La Escocesa 2024

Després d'un procés de selecció de més de 300 sol·licituds rebudes, el jurat format per Renata Cervetto, Jesús Arpal Moya i Alba Colomo, ha decidit seleccionar els següents projectes com a part de la convocatòria de beques de recerca artística Barcelona CREA - La Escocesa 2024:

• La Metro - Put(a)rxiu, Arxiu de memòria i afectes del Treball Sexual de Barcelona
• Jordi Mani Osca - Bonkó, Antropologia Sonora
• Cantdefine.me - El Nafs i el Ruh (en Àrab: El Jo i l'Ànima)

Jesús Arpal Moya i Renata Cervetto han acompanyat aquests projectes durant els mesos del seu desenvolupament. A continuació, un breu resum de les derives que van tenir lloc a partir d'aquestes beques:

La Metro - Put(a)rxiu, Archivo de memoria y afectos del Trabajo Sexual de Barcelona

La Metro és bollera, gènere fluid, catalana de Barcelona, artista multidisciplinar, investigadora artística i activista pro-drets del treball sexual. Va estudiar el Grau de Belles Arts a la Universitat de Barcelona i després el màster MUECA a la Universitat Miguel Hernàndez (UMH), on actualment desenvolupa la seva tesi doctoral en el programa de Creació Artística.

A partir d'aquesta beca, la Metro va aprofundir en la seva recerca artística arxivística Put(a)rxiu, Arxiu de memòria i afectes del Treball Sexual de Barcelona. Algunes preguntes que articulen la recerca són: Existeix la Memòria Puta? Què és un arxiu sobre treball sexual si no parlem d'intimitat, sexualitat, pornografia, amor, desig, dolor, migració, mort, estigma? Com fem memòria des dels afectes com el dolor, la ràbia, l'amor, la vergonya, la resiliència? Quin lloc ocupa i ha ocupat la veu de lis treballadoris sexuals en el debat feminista i anticapitalista? Com hem arribat a ser les putes feministes que som? Hi ha una metodologia puta per a investigar? Com podem crear un món sense estigmes?

En aquest marc es van realitzar tres exposicions: “No me cuida la historia me cuidan las archivas” de FemArt en Ca la Dona, 2025; Gutter Fest, en el MUHBA, 2025; i al Festival Colmillo, Can Batlló, 2025, les quals també van incloure activacions performatives de col·laboradores de l'arxiu.

Finalment, vam tenir un moment d'obertura de la recerca que es va fer coincidir amb la celebració del 50è aniversari de l'okupació de Sant Nitzier, un fet rellevant dins de la història de l'activisme pels drets de les treballadores sexuals. Aquest esdeveniment va servir com a excusa per a reunir diverses activistes i artistes, les quals van ser convidades a participar activament i mostrar, a través de les seves experiències i testimonis, la història viva de l'activisme.
 

Cantdefineme - El Nafs y el Ruh (en Àrab: El Jo i l'Ànima)

cantdefine.me és un col·lectiu artístic amb herència a Àfrica i Abya Yala. Des de la seva base a Barcelona examinen les diverses dimensions de la identitat en la diàspora, amb la intenció de reimaginar noves narratives. La seva pràctica inclou principalment la recerca audiovisual, amb la intenció de crear arxius que serveixin com a espai segur per als qui es neguen a ser definits sota conceptes opressius, així mateix abordar de manera més profunda l'experiència humana en cerca i per a crear connexions entre comunitats.

En el marc de la seva recerca a La Escocesa, van començar a construir un arxiu a partir de pràctiques rituals, hàbits i rutines (com l'oració, la dansa, música, l'art, els rituals ancestrals, l'escriptura, les paraules que diem en sortir de casa i/o al carrer) d'algunes comunitats migrants vivint en occident. La intenció va ser obrir converses entorn d'una memòria col·lectiva de pràctiques de cura i resiliència que pugui obrir possibilitats de curació col·lectiva.

Una de les obertures d'aquesta recerca es va realitzar durant la Convivència Trenza, un espai de treball i formació dins del programa de mediació Trenza de Lumbre Migrante. Durant la trobada, artistes, investigadoris, mediadoris i curadoris migrants del Sud Global van compartir experiències sobre rituals, pràctiques espirituals i hàbits utilitzats com a mecanismes de resistència.
 

“En un mundo dominado por el capital, podemos sentirnos tentades a pensar en la rutina y la repetición como instrumentos de control centralizado. Pero como migrantes viviendo en el occidente hemos notado que nuestras rutinas y prácticas autodirigidas o comunitarias son esenciales para nuestra vida física, espiritual, salud, crecimiento y resiliencia”.
 

Jordi Mani - Bonkó, Antropología Sonora

Mani Tapes, originari de Guinea Equatorial i actualment radicat a Barcelona, és un DJ i productor que exerceix un paper actiu en la creació de comunitat a través de la música. Com a membre clau dels col·lectius dissidents K-25, Donthitalanegrx i Migranta, Mani Tapes aporta un so afrocentrista únic, influenciat per la seva herència bantú, fusionant-se de manera fluida amb la música electrònica contemporània, el funk i els ritmes contundents. El seu treball va més enllà de la música; és un anomenat a la connexió, a l'activisme i al sentit de pertinença.

En el marc de la seva residència en La Escocesa, va iniciar una exploració que vincula la tradició ancestral del Bonkó Ñánkue amb la música, la memòria i les diàspores bantús. La recerca parteix d'un retrobament personal amb la tradició criolla de Malabo, explorant la relació entre memòria, pràctica viva i creació contemporània. A través de la documentació del Bonkó —des dels seus orígens en la família Kinson i la comunitat Ñáñiga fins a la seva connexió amb la religió Abakuá a Cuba— s'ha traçat una genealogia que revela la transformació i el sincretisme d'aquesta tradició com un llenguatge cultural transatlàntic. El mapatge dels seus vincles amb comunitats d'Àfrica occidental i del Carib evidència la resistència i adaptació de les pràctiques rituals enfront dels efectes de la colonització, consolidant al Bonkó Ñankue com un pont viu entre territoris i memòries.

El procés ha implicat una col·laboració estreta amb la comunitat local, en particular amb l'Associació de Bonkó de Malabo, per a desenvolupar un arxiu sonor i audiovisual que documenti dansa, música i mitologia des d'un enfocament horitzontal i respectuós. Aquest treball ha permès reflexionar sobre la preservació cultural, la participació de les dones i el rol de les noves generacions, promovent l'accessibilitat i l'intercanvi equitatiu del coneixement. Així, la recerca estableix les bases per a futures creacions que integrin art contemporani i tradició viva.