esto también pasará

trobades entorn de la finitud

Esto también pasará és un espai d'encreuament entre art, pensament i experimentació entorn de la ciclicitat de la vida i la mort. Des de la memòria fins a la descomposició, des del col·lectiu fins al microbià, volem obrir un lloc per a imaginar altres formes de relació amb la finalitat dels cossos, dels vincles, dels mons.

Impulsada pel col·lectiu DU-DA en col·laboració amb Mar Sureda i co-comissariada al costat de Fernando Gandasegui, aquesta jornada proposa una trobada oberta on es presentaran els treballs seleccionats a través de la convocatòria pública. Comptarem també amb la participació d’Inés Plasència que imparteix el laboratori ‘ficciones para después de una vida’ el 28 de novembre.

Participen: Patricio Ruiz · Taxio Ardanaz · Orni Cabreta · Álvaro del Fresno y Blanca Ulloa · Andi Caza · Laura Aurelia Moreno · Marta Nieto · Pablo Zamorano · Clara Álvarez · Alma María · Rocío Gómez & Andrea Galano Toro · Karla Hiraldu · Pedro Gustavo Jiménez Herrera · Elena Sanmartín Hernández · Florència Toro · Susana Martínez Bacilio

L'edició 2025 és una invitació a pensar les nostres formes de comiat, els nostres rituals i inclinacions. I també a preguntar-nos com cuidem dels cossos i els seus entorns en un moment de profund malestar; crisis ambientals, sanitàries i socials que ens confronten amb la nostra pròpia humanitat i amb els límits de la vida i del planeta. Si el tecno-feixisme i les narratives trans-humanistes promouen la negació dels límits corporals i de la terra, prometen l'eternitat digital i aspiren a evitar la mort; proposem abraçar la nostra fragilitat, co-dependència i finitud com a part essencial del que som, com a acte de resistència.

La mort és una qüestió radicalment ecològica i profundament política. Som, per definició, éssers mortals: el nostre cos forma part d'un procés material de reciclatge permanent. Acceptar el cos implica acceptar la mort, i amb això, la naturalesa mateixa de la qual som part.

Però no totes les morts pesen igual ni ocorren en les mateixes condicions. Mentre escrivim aquestes línies continua la infàmia del genocidi de Palestina, República Democràtica del Congo, Sudan o les necropolíticas liberals europees mitjançant les seves fronteres, lleis migratòries i sistemes d'exclusió decideixen cada dia qui viu i qui mor. En aquest context, parlar de mort des de l'art implica també posicionar-se enfront dels dispositius que produeixen morts evitables i vides d'un sol ús, i buscar des del simbòlic, el material i el col·lectiu, modes de resistència, cura i reparació.

programa

Patricio Ruiz — Guacha
Un diari performatiu i visual que explora la mort, la migració i la identitat com a processos de transformació i frontera. A partir de la pèrdua dels seus pares per COVID-19, Patricio entrellaça poesia, ritual, documental i performance per a abordar l'orfandat i l'esdevenir queer. L'obra convida a un espai participatiu on les veus i els cossos es barregen traçant una poètica del dol i la resiliència.

Taxio Ardanaz — Eyes
Eyes part d'un poema trobat en la jaqueta d'un brigadista mort en la Guerra Civil espanyola per a indagar en la potència emancipadora de les imatges. A través d'un arxiu visual d'inscripcions, dibuixos i petjades anònimes realitzades durant la guerra i la postguerra, Ardanaz explora com la creació pot resistir la destrucció i l'oblit. El projecte proposa una lectura performativa i visual que convida a reflexionar sobre la memòria, la fragilitat i el poder de l'art enfront de la mort.

Orne Cabrita — ¿Cómo cerrar los ojos y que no me importe morir?
Proposta performativa d'Orne Cabrita que reflexiona sobre el dol migratori, l'absència i la finitud des d'una perspectiva del Carib. A través d'una instal·lació performativa que combina oralitat, memòria familiar i rituals espirituals per a explorar la continuïtat entre vida i mort, i el dret al comiat com una forma de resistència enfront de l'exili.

Álvaro del Fresno i Blanca Ulloa — La Primera como Farsa, La Segunda como Tragedia
Projecte performatiu i coreogràfic que explora la relació entre història, repetició i mort a través del diàleg entre dues figures, l'àngel efímer i l'àngel de la repetició, reflexionant sobre la temporalitat, la subjectivitat i la possibilitat de ruptura enfront de la reiteració del present.

Karla Hiraldu — Forget Me / Forgive You
Aquest projecte explora si l'oblit pot ser un acte voluntari i emancipador davant memòries traumàtiques derivades de violències emocionals. Inspirat en Eternal Sunshine of the Spotless Mind (Michel Gondry, 2004), trasllada la seva clínica especulativa al món real per a convertir la pròpia biografia de l'autora en camp de proves. A través de performance, fotografia, escriptura, entrevistes i un marc feminista, la recerca indaga en com perdonar i oblidar en temps on el digital dificulta tot esborrat.

Alma María — Inventar un funeral
Després de travessar tres pèrdues perinatals, Ànima María proposa col·lectivitzar el seu propi procés de dol convidant a imaginar funerals per a aquests dols invisiblizados. Seguint l'estructura clàssica d'un ritu de pas, el projecte convoca a acomiadar-se públicament d'allò que cada qui necessita deixar anar, reivindicant la potència comunitària del sepeli com a acte guaridor.

Laura Aurelia — Cuidar, orar y enterrar: Los Hermanos Fossores de la Miserícordia
Recerca etnogràfica i fotogràfica sobre l'única comunitat catòlica del món dedicada exclusivament a enterrar difunts. Des de Guadix, els Hermanos Fossores encarnen una vida en el llindar entre vius i morts, on la cura es converteix en resistència enfront de la mercantilització i ocultació contemporània de la mort, mentre carreguen amb l'estigma social d'habitar el tabú.

Pedro Jiménez Herrera — Índice del infinito
Projecte audiovisual i performatiu que reflexiona sobre la descomposició, la calor residual i el trànsit a través d'un diàleg amb la iuca, tubercle amazònic i andí, i amb els fantasmes del pare sembrador i una amiga cuinera. L'esqueix es planteja com a forma d'alè, entre el vegetal i l'espectral.

Pablo Zamorano — El Primer Tacto
Recerca interdisciplinària que entrellaça mediumnitat, performativitat i pensament per a indagar la relació entre vida i mort des de l'invisible i el impermanente. A través d'una perfoconferencia, el projecte explora com els cossos es converteixen en canal per al que ja no està, proposant una experiència entre el sensorial i l'espiritual.

Elena Sanmartín — Un paseo sosteniendo un cuerpo y un deseo
Partint d'un dol travessat per l'homofòbia i el suïcidi, aquest procés de mediació i recerca artística proposa imaginar rituals col·lectius per a sostenir el dolor. El passeig es converteix en gest polític i afectiu que permet habitar la pèrdua des del situat i el compartit.

Marta Nieto Postigo — Ahora cuido viña
A partir de la cura prolongada de vinyes descartades per la lògica industrial, el projecte és un testimoniatge de convivència amb el viu fora de la productivitat. Entre dibuixos, notes de veu i vi experimental, l'artista comparteix aprenentatges sensibles sobre el cicle vital, l'agraïment i la reparació en temps de col·lapse.

Rocío Gómez & Andrea Galano — gestos para remembrar: grieta, mancha, ceniza
Videoensayo del procés d'estudi que indaga en el que estudia la deterioració des de la perspectiva material, conceptual i lingüística. A través de tres casos d'estudi, l'esquerda, la taca i la cendra, s'exploren els seus cicles i ressonàncies poètiques des de perspectives territorials, polítiques i ecofeministes, revelant la seva dimensió espectral i incòmoda.

Andi Caza — grieve sounds like breathe sounds like: Fuego
Recerca multidisciplinària que proposa una ecologia poètica del dol des de perspectives queer i somàtiques. Integrant audiovisual, ceràmica, text, ritual i instal·lació, el projecte convoca memòries encarnades, llegats de resistència i ritmes de la naturalesa com a matèria viva del comiat.

Florencia Toro — Espectro Visible
A partir de pètals de roses recuperats dels residus florals del crematori de Montjuïc, l'artista investiga l'extracció de pigments i la proliferació bacteriana per a revelar l'espectre cromàtic de la transformació. El color es converteix en testimoniatge material d'allò que mor per a esdevenir una altra cosa.

Susana Martínez Bacilio — Tejiendo para la eternidad
Inspirat en els mites mochica, aquest projecte aborda el teler de cintura com a metàfora de la vida i la mort. El teixit, tibat des del ventre, simbolitza el temps gestacional i la continuïtat entre el viscut i l'ancestral. Quan el teler s'allibera, el final es revela com a trànsit cap al tot.

Si tens alguna necessitat o pregunta en relació a l'accessibilitat d'aquesta activitat, visita la nostra pàgina d"accés a La Escocesa" fent clic aqui