Plàstica institucional. Una recerca clínica, estètica i política reflexiona i proposa metodologies de gestió institucional a partir dels moviments d'humanització de les pràctiques psiquiàtriques i de la performatividad contemplativa, proposant un intercanvi a través de trobades dialèctiques, somatecnias i assemblees experimentals.

La publicació es pregunta quines pràctiques serien necessàries avui -des de la diversitat psico-física, els feminismes, la decolonialidad, el coneixement encarnat i l'emergència ecològica- per a una “psicoteràpia institucional” que cuidi l'espai, tant personal com col·lectiu, dins de les institucions artístiques, educatives i sanitàries.

Aquesta recerca parteix de la “psicoteràpia institucional” de F. Tosquelles a l'hospital de Saint-Alban; el “esquizoanálisis / ecosofía” de F. Guattari i les pràctiques dutes a terme en la clínica de La Borda; la psicologia fenomenològica de R. Laing; les propostes d'escolta corporal i meditatives limítrofes entre art-clínica dels monjos budistes i Lygia Clark; i les propostes de la psicologia analítica junguiana al costat de la presència dels co-terapeutes animals de Nise dona Silveira, dins en l'antic Centre Psiquiàtric Pere II -actual Institut Municipal Nise dona Silveira.

 

Pots consultar la versió digital d'aquesta publicació fent clic aquí

Plàstica institucional. Una recerca clínica, estètica i política és el resultat del projecte d'un projecte de recerca del mateix nom desenvolupat per Beatriz Regueira Pons, seleccionat en la convocatòria "beques de recerca L'Escocesa 2022".